Andrea Centeno
Andrea Centeno

Los nuevos medios de comunicación

Comentario Personal sobre las ideas de Manovich en el contexto actual

CAT


  Antigament no s’havia documentat mai un anàlisis sobre les connexions del llenguatge en relació al cinema i  noves vies de la comunicació: el cinema i la fotografia. La obra de Lev Manovich, Los nuevos medios de comunicación (2005)  tracta sobre l’ experiència del usuari envers els mitjans evolutius de la comunicació en relació a una guia del llenguatge amb l'objectiu de  redactar un esquema que l’ajudi a organitzar i classificar les dades i conceptes dins de una cultura visual moderna del passat, del present i qui sap d'un futur. Diferenciant els nous mitjans de comunicació i els anteriors.

En aquest primer apartat ens exposa cinc conceptes els quals ell els defineix com els principis dels nous mitjans de la comunicació, creant un paral·lelisme amb el que són i no són els nous mitjans de comunicació, es a dir, els antics que alguns encara pertanyen aquest present i els vigents. Els nous mitjans són els elements analògics convertits amb una representació digital i aquests comporten una pèrdua de informació, però els mitjans codificats són els que és digitalitzen i no perden informació. Aquests permeten una manipulació del objecte mediàtic. Els mecanismes que no siguin informàtics com podria ser una cinta de vídeo són els antics medis ja que no permetien la codificació o representació numèrica i pel contrari no es poden manipular informàticament. Perquè els medis de la comunicació evolucionin Lev Manovich exposa les cinc característiques principals per destacar aquest canvi de la societat moderna a la conceptual.

 

L’evolució de l’home  provoca que tot vagui evolucionant arrel de la necessitat humana. Aquest fet s'ha fet possible amb aquesta relació d'internvi. Una interrelació entre l’artista i el públic més directa i amb més facilitat comunicativa.

El principal d’ells és la representació numèrica que és la que ens permet realitzar codificacions digitals, sense ella no podríem transformar un arxiu o un objecte analògic al digital. La segona és modularitat que crea una independència d’arxius entrellaçats en un, un exemple molt clar és el Worl Wide Web que fa la funció de centrar els hipervínculs de molts arxius però que a la vegada treballen independentment. És una eina molt eficaç per l’acció de navegar per internet i anar linkejant pàgines sense cap problema.

 

L’automatització, ens permet crear, manipular l’objecte i accedir d’una manera més eficaç a ells. Aquest concepte es produeix gràcies a la representació del codi matemàtic i a la modularitat. La variabilitat és un exemple molt clar a les pàgines web que entre els elements es connecten amb una estructura mitjançant els enllaços i crea actualitzacions periòdiques com per exemple els programes de Adobe, cada un temps, el mateix programa si esta dins de una red, s’autoactualitza i el programari funciona millor. També, i un tema que m’interessa son les instal·lacions interactives que utilitzen els moviments corporals i controlen el comportament.Ens ajuda a crear dades multimèdies com l’animació d’objectes artificials en 3D ( interactivitat) i la hipermèdia amb la trancodificació de imatges. Es una manera de pensar en la teoria del Sofware i examinar les relacions entre el home i l’ordenador.

Els videojocs i la realitat Virtual en que l’ordenador te la capacitat d’objectivar els processos mentals humans mitjançant la seva memòria. També trobo molt interessant la interacció física del usuari. Tot aquest programari, a l’artista o creador de objectes ens posa el camí més fàcil alhora de representar l’obra artística. Representar el nostre imaginari interior, gravar una performance o un happennings ( ja que es un art efímer i la funció de la càmera es retratar l’acció i el moment) o anar més enllà, la creació de un 3D com pot ser una escultura o un disseny de una arquitectura. Esbossar-lo per al final obtenir el resultat final del nostre projecte ha pogut ser capaç de moure el món, ja que l’art i els mitjans han fet evolucionar la interactivitat entre dos individus i crear aquest procés cognitiu relacionat amb la ment, la intel·ligència i la imaginació. I transportar aquesta intel·ligència a una màquina com aquest cas l’ordenador.

La intel·ligència artificial és una part de la informàtica dedicada que el ordenador sigui capaç de prendre decisions.

El Videojoc o el telèfon mòbil també és un gran avenç dins de la interacció. El mateix usuari és capaç de controlar, manipular i fins i tot poder navegar via Internet des de aquests aparells i poder enllaçar diferents pàgines i fins i tot satèl·lits com pot ser el GPS i poder ser localitzats. Es espectacular com l’esser humà ha pogut ser capaç des de uns orígens com la creació de Daguerotip al 1839 acabar amb la creació de una “màquina” que en un futur serà capaç de decidir les nostres pròpies decisions.

 

 

Andrea Centeno

Bibliografia

LOS NUEVOS MEDIOS DE COMUNICACION de Lev Manovich

Editorial Padiós

Webgrafia

http://books.google.es/books/about/El_lenguaje_de_los_nuevos_medios_de_comu.html?hl=es&id=jXK7R0hh_aYC

fotografiacreativa en redes sociales

Contacto

FotografiaCreativa

 

 

formulario de contacto.

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
Andrea Centeno Burriel © fotografiacreativa