Andrea Centeno
Andrea Centeno

Digital & Real

Generació transmèdia

CAT

La imatge sintètica és una imatge que intenta imitar la realitat amb l’ajuda de diferents eines com ara el dibuix, els filtres i diferents degradats amb el Photoshop, Ilustrator, programes 3D..

Aquesta imatge sintètica es crea a partir de les noves tecnologies que esdevenen des de la curiositat de la imatge fotogràfica creada per un daguerreotip 1839 fins a la evolució de la manipulació de les imatges o fotografies analògiques que es digitalitzen i així poder realitzar aquesta manipulació de la imatge o ve creant nosaltres mateixos aquesta imatge. Però també com més endavant veurem, aquesta fotografia o gravació analògica també formava part ja en aquella època . Primer de tot m’agradaria fer un petit recorregut per la història de la imatge sintètica fins als temps d’ara així és molt més fàcil que es vegi reflectit aquestes noves generacions de la cultura de la imatge.

Dins dels mitjans de la comunicació, el llenguatge cinematogràfic juga un paper molt important ja que va obrir el camí a la era digital. Sobretot amb el cinema experimental com pot ser amb l’aportació de l’artista Walter Ruttmann nascut Alemanya als anys 20 e implicat a l’art dels anys 80. Aquest va ser un pioner del cinema experimental com també l’artista Nam June Paik ja que van tenir grans influencies dins d’aquest camp del cinema experimental utilitzant noves tècniques dins de les imatges en moviment, per això podem dir que el llenguatge cinematogràfic va ser el que va obrir el camí a la era digital on es plasmaven amb claredat les idees visuals i conceptuals estètiques desenvolupades.

Buscant informació sobre la imatge sintètica per la red, vaig anar a parar a un document d’una tesi doctoral de Francisco José Abad Cerdá “ Integración fotorrealista de objetos sintéticos en escenas reales mediante visualización basada en imagen” on el objectiu principal de la primera part de la tesis és construir un sistema de visualització basat en la imatge capaç de inserta objectes sintètics dins d’una escena real de una manera realista. És a dir, inserta un objecte virtual dins de un punt donat de la escena i que aquest es vegi afectat per la llum existents dins d’aquest punt. Així aquest objecte deurà modificar la escena real amb unes hombres sobre ella. I la segona part de la seva tesis és tracta d’inserta una sèrie de objectes sintètics dins de un vídeo dins d’una escena real gràcies a cadascun dels fotogrames extrets de la realitat i dels localitzadors òptics. Aquesta tesis va ser tutoriada dins de la Universitat Politècnica de Valencia a l’any 2004 . Això em fa reflexionar amb el cineasta Georges Méliès, (1861) que representava la realitat del somnis de les persones com per exemple "Viaje a la Luna" (1902) a partir de la utilització del trucatge de substitució de elements mitjançant el la càmera i també la exposició múltiple del negatiu com si fos una doble-impressió, i així creant les primeres imatges sintètiques en moviment amb la manipulació de la imatge i poder inserta altres elements dins dels fotogrames en moviment.

Manovich ens anomena al llarg del llibre com hem pogut veure des de el primer capítol fins al últim les aplicacions que tenen en comú tots els programes de sofware com copiar, pegar, buscar, transformar imatges, filtrar i combinar capes. També podem introduir música a cada imatge creada i poder-la emmagatzemar a Internet. És interessant destacar com gran part del tractament del vídeo o de la imatge han pogut anar evolucionant de tal manera que directament amb un clic de ratolí el ordenador es capaç de fer tot el que nosaltres li demanem. Per això penso que la imatge sintètica anirà evolucionant depèn de les nostres necessitats i les nostres intensions al fer servir la tecnologia i la creació artística dels nous mitjans digitals inclinarà escollir entre elements ja fets dins de les textures i els models tridimensionals que venen dins dels programes de modelats amb efectes de realitat, tant com al color, la forma i el moviment juntament amb el vídeo i per anar més enllà de la mateixa pintura conceptual. Ara mateix una part de les il·lustracions de dibuixants amb renom utilitzen una nova cultura visual que és la imatge sintètica ja que pot aportar diferents punts d’atenció a l’espectador. Com anomena Manovich, totes aquestes evolucions apareixen mitjançant codis numèrics dins de una representació amb números binaris però qui sap si més enllà aquest codi ja no serà numèric sinó, amb altres fons més descriptives i més fàcils d’ interpretar. Dins d’aquest àmbit podem parlar de la evolució dins de la base de dades amb les interfases on es juga un paper molt important juntament amb la narració i aquest espai visual i navegable que és la imatge sintètica. Aquesta mateixa imatge acabarà sent una imatge tan real com la mateixa fotografia digital i fins i tot una imatge que directament nosaltres la podrem editar amb tres dimensions tan real com nosaltres mateixos. Tal i com esta evolucionant el món de les noves tecnologies en un futur pròxim la imatge sintètica patirà una gran transformació gràcies a les necessitats de la societat en crear com per exemple publicitat més original i fàcil de entendre i de ser visualitzada ja que també gràcies a l’Internet tot això esta a la mà de tothom. Les grans industries de la creació audiovisual com productores de publicitat i els mitjans de la comunicació i aquí podem veure un abans i un després de la era de la imatge sintètica en el cinema com en la fotografia i la evolució d’ella fins als temps d’ara, però la meva pregunta és que si realment aquesta imatge anirà cap a una direcció de futur influint en una nova orientació de la cultura visual? Aquest canvi de paradigma el va fer provocar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació dins dels sectors de la societat i de la comunicació audiovisual. Com per exemple el llenguatge de la publicitat. Gràcies amb aquesta imatge sintètica poden arribar amb les claredat els missatges als receptors que en principi és la funció de totes les obres artístiques en el moment d’ara, crear una incisió al consumidor o espectador perquè el vagui reflexionar sobre algun concepte o idea contemporània que ens preocupa a la majoria de la comunitat. Ara mateix, la fotografia, el cinema i el vídeo es poden considerar com antigues practiques culturals, ja que amb la introducció del ordenador i del internet han fet ampliar les seves possibilitats pròpies de cada medi dins de la comunicació.

El realisme visual dins de la representació visual juga un gran paper, ja que a partir del principi de la representació numèrica, tots els objectes New-Media comparteixen el mateix codi de la multimèdia. D’aquesta forma, el ordenador no solament funciona com un instrument de creació, sinó que es comporta com un instrument més de recepció. Així que a través de la pantalla visualitzem totes les imatges creades. Aquest art experimental poc a poc comença a evolucionar dins dels processos de creació i la producció audiovisual , això ha provocat l’aparició de una practica artística anomenada New Media-Art. L’art vigent creat per treballs audiovisuals com l’art en robòtica i l’art interactiu que fa servir una imatge sintètica total. Totes aquestes practiques que jo considero des de la meva experiència art, fa engrandir l’imaginari visual generat per ordenadors com el Net-Art, el software art i el New-Media-art, així genera una nova visió de les construccions visuals pas a pas, aquesta evolució ha anat obrint diferents finestres i creacions des de els anys 90 amb l’aparició dels videojocs i els nous formats de la publicitat online.

Els nous mitjans de la comunicació no suposen una ruptura radical amb el passat, sinó que van fusionant lo passat amb lo actual. Els informàtics i creatius del mon del cinema i de la informàtica encara treballen per arribar a un realisme fotogràfic fins a buidar les qüestions del realisme informàtic i crear personatges sencers amb expressions facials extretes de la realitat , i crear animacions de foc, fum, i d’altres efectes extrets de lo real però que no sigui extret del simuladors d’objectes. Manovich en el apartat de las il·lusiones no veu del tot segur que la reproducció de les imatges per ordenador algun dia siguin tan i com es planteja la realitat visual. Però el que tenim que veure és tota la evolució de la imatge i poder ja imaginar un sistema perquè això sigui real. Però més endavant comença a creure que a pogut arribar envers del realisme el fotorealisme dins de una realitat exterior. En que encara queda per canviar lents que poden analitzar aquestes profunditats de camp, aquestes textures i reflexes de la realitat dins de una imatge sintètica.

 

 

 

 

Andrea Centeno

fotografiacreativa en redes sociales

Contacto

FotografiaCreativa

 

 

formulario de contacto.

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
Andrea Centeno Burriel © fotografiacreativa